1 1 v. tr. [LC] [DR] Posar d'acord persuasivament sobre un punt en litigi. El jutge provà de conciliar les parts. Conciliar els ànims. 1 2 v. tr. [LC] Posar d'acord, fer compatibles, sense violència, (coses que semblen contradictòries). Conciliar les opinions, les tendències, més diverses. Conciliar dos textos. 1 3 intr. pron. [LC] Una cosa, estar d'acord, ésser compatible, amb una altra que sembla contradictòria. La meva interpretació es concilia perfectament amb la vostra. Aquestes dues versions no es concilien. 2 1 tr. pron. [LC] Algú, disposar favorablement (algú altre) envers ell. Conciliar-se els seus superiors. 2 2 tr. pron. [LC] Guanyar-se (alguna cosa) de mica en mica. S'ha sabut conciliar l'agraïment del poble. 2 3 tr. [LC] El seu caràcter li ha conciliat tots els cors.
